Monografies històriques del passat circense
La Col·lecció Javier Sáinz Moreno té el propòsit de treure a la llum investigacions relatives a l’actualitat i la història del circ iberoamericà. La idea va néixer de la trobada entre un desig —la investigació de treballs inèdits al voltant del circ en l’àmbit de Ibeoramèrica— i la filantropia d’un erudit —el professor universitari Javier Sáinz Moreno—, el nostre Gómez de la Serna del segle XXI.
La línia editorial té un disseny gràfic sobri, dóna una atenció especial a la qualitat del material iconogràfic i els variats continguts són tractats amb profunditat i rigor. Inspirats per l’esperit de l’antiga “Union des Historiens du Cirque” (U.H.C), la col·lecció pretén oferir noves fonts de dades a la historiografia de la pista.
Títols publicats
Siglo de Oro del Circo en México, de Julio Revolledo Cárdenas
Col·lecció Javier Sáinz Moreno, n. 1
Les arts del circ, és a dir, les diverses disciplines que conformen el que entenem avui com a art circense, troben els seus orígens en totes les cultures arcaiques del món. Però el circ com a espectacle, el de format europeu, va arribar per primera vegada fa dos-cents anys a la capital mexicana (4 de gener 1809), quan un acròbata eqüestre d’origen anglès, anomenat Philippe Lailson, va prendre els riscos per arribar amb el seu Reial Circ d’Equitació a les costes de Veracruz (juny de 1808), procedent de Filadèlfia, Estats Units.
Aquesta nova versió que va agregar a Anglaterra una pista circular i l’elegant cavall dins de l’escena, va donar un toc aristocràtic de modernitat a un espectacle que s’havia nodrit de manifestacions rituals de tot l’orbe, incloent els equilibristes de la Xina i l’Índia, malabaristes egipcis, contorsionistes i antipodistes del Mèxic prehispànic, les imatges d’enfrontament de l’home amb la fera salvatge creades pel Circ Romà, espectacles de carrer de saltimbanquis, funambulistes i ballarins de corda asiàtics i europeus que van recórrer incansablement els camins del món.
El present treball, el primer d’aquesta col·lecció, reconstrueix amb luxe de detalls la història del circ mexicà al llarg del segle XIX, període que ha estat reconegut per historiadors com el Segle d’Or del Circ al món, en virtut de la sorprenent expansió que va viure aquest espectacle durant aquesta centúria.
Afirma Enrique Enríquez, que en aquest lapse Mèxic es transforma en un gran tub d’assaig en el qual la influència artística de diversos països del món ve a fermentar i a convertir-se en aquest beuratge màgic que és el circ mexicà. Tot tipus d’artistes, de divers calibre i variadíssims talents, van venir a Mèxic per amalgamar en una poció que un segle més tard, conseqüentment, nodreix al món amb l’efervescència dels seus artistes, que avui dia són l’ingredient que no pot faltar en els repartiments de els diversos circs del planeta.
Format 15 x 21 cm / Pàgines: 409 text + 57 il·lustracions
Memorias de una trapecista · Autobiografía, de Pinito del Oro
Col·lecció Javier Sáinz Moreno, n. 2
L’autobiografia de Pinito del Oro, una de les màximes figures del circ espanyol, ens endinsa en la vida, de vegades dura, de vegades gloriosa, de la nostra “Reina del trapezi”.
No sorprèn l’aparició d’un llibre escrit per Pinito del Oro: la trapezista porta publicades sis obres entre novel·les, llibres de contes i estudis de tècnica del trapezi. Però aquesta és la primera vegada que els seus escrits han estat relatats en primera persona, ja que es tracta d’una narració autobiogràfica en la qual desgrana la seva difícil aprenentatge en el circ de la seva família, el seu viatge a Amèrica, els seus grans èxits artístics, les seves decepcions personals, les seves pors… Tots aquests episodis apareixen relatats amb una exquisida sensibilitat i una entranyable proximitat.
La crítica ha dit que Pinito del Oro desafia les lleis de la gravetat i fa el que mai ha fet ni farà ningú. La gran artista ens ofereix avui, amb les seves memòries, la seva última actuació. És com si asseguda sobre la barra del trapezi, des de dalt de la cúpula, veiés desfilar a la llunyana pista els números d’un programa circense, ja que no una altra són els diferents capítols de la seva vida.
Format 15 x 21 cm / Pàgines: 294 text + 91 il·lustracions
Años de Circo: Historia de la Actividad Circense en Chile, de Pilar Ducci Gonzalez
Col·lecció Javier Sáinz Moreno, n. 3
Xile ostenta tenir 100 circs familiars que recorren el país durant gran part de l’any. Així, la temporada de setembre de 2010 es van congregar més de quaranta circs només a la ciutat de Santiago. Amb, freqüentment, més de vuit generacions en l’ofici, el circense es caracteritza per la seva enorme versatilitat, astúcia, enginy i capacitat per a resoldre problemes: donant origen a la molt xilena expressió “tenir anys de circ” que, àmpliament utilitzada, descriu a una persona amb gran experiència, resolució i èxit en el seu rubro.
El present treball és una crònica dels més de dos-cents anys d’activitat circense a Xile, i els seus “Anys de Circ”. Partícip i protagonista dels esdeveniments més importants de la nostra història, enfilada entre catàstrofes naturals, guerres i els grans conflictes interns, i emmarcada dins d’un paisatge agrest de pampa, Patagònia, mar i serralada, ha estat el lloc de socialització pública més transcendental de Xile . El circ no només ha estat un espai d’entreteniment popular, sinó a més un instrument d’ajuda social, d’educació pública i fins i tot utilitzat com a plataforma política en nombroses campanyes electorals. També ha estat l’escenari natural de molts artistes no necessàriament involucrats amb l’activitat circense, i el transmissor de tecnologies d’avantguarda més rellevant: transport, il·luminació, àudio, cinema, etc. van arribar als punts més remots del país gràcies al circ.
Des de l’entrada del circ eqüestre anglès de Nathaniel Bogardus en 1827, que va aportar tota l’elegància i espectacularitat pròpia dels grans circs europeus vuitcentistes, el caràcter propi del circ xilè s’ha forjat sobre els fonaments de la nostra herència mestissa. A les nostres pistes de serradures destacats artistes, acròbates, malabaristes, i trapezistes ens han sorprès al llarg del temps; grans “Tonys” (pallassos) han delatat la nostra idiosincràsia amb un humor àcid i crític; “payadores” i poetes han recitat la nostra tradició i folkloristes de la talla de Violeta Parra han cantat les nostres penes i alegries. Tots ells nodrint-se d’un públic que va trobar sota la carpa un refugi carnavalesc, colorista i seductor, íntimament entrellaçat a la nostra cultura popular.
Format 15 x 21 cm / Pàgines: 264 text + 48 il·lustracions
Totó. Biografía de un payaso, de Ramon Bech i Batlle
Col·lecció Javier Sáinz Moreno, n. 4
Heus aquí la biografia de Totó (Manolo Vallès, 1933-2011), un cèlebre i estimat pallasso català, amb trajectòria pròpia, magníficament escrita per Ramon Bech, després de centenars de contínues i prolongades converses amb el propi artista i amb la seva esposa, Rose-Marie Risto.
Aquesta biografia ens endinsa en la veritable vida d’un artista professional de circ –dins i fora de la pista, sense tall o ruptura entre tots dos costats, sense solució de continuïtat–, en tots els escenaris i pistes, a un i altre costat dels Pirineus, per tot Europa; i coneixem a través d’ella els seus problemes, les seves il·lusions, els seus esforços, les seves glòries i penalitats, les fonts d’inspiració del seu treball, l’emulació dels grans augusts i carablanques i l’originalitat de la seva pròpia vis còmica.
El text ens ofereix així una gran panoràmica de la situació del circ des de la postguerra, dels seus empresaris, i sobretot, dels altres artistes de la seva època als que el pallasso va tractar. I amb tot això aconsegueix el seu autor fer no només un llibre exacte, precís i ben documentat, sinó també molt amè i divertit, gens pesat ni avorrit, fàcil de llegir, atraient, malgrat la feixuga feina que li ha portat. Totó tenia la il·lusió i la imaginació infantil –mai va perdre la clau de poder tornar a la infància–, i la probitat obrera de la feina ben feta, a consciència –amb el ciment blanc de la seva paleta bé manejada–, pista i bastida, riure i vertigen.
Transcrit i maquetat el llibre, supervisat amb alegria per Totó, el 10 setembre 2011 va arribar la notícia de la seva sobtada mort a causa d’una aturada respiratòria: Totó havia mort en la pista del llibre sobre la seva vida.
Format 15 x 20 cm. / Pàgines: 247 text + 48 il·lustracions
El arte circense en Cuba, de Miguel Menéndez
Col·lecció Javier Sáinz Moreno, n. 5
Miguel Menéndez (l’Havana, 1937-2009) va ser el pioner en la investigació històrica del circ a Cuba. El 2006 publica L’art circense a Cuba (La Havana: Editorial Alarcos, Consell Nacional de les Arts Escèniques del Ministeri de Cultura), primera aportació a la historiografia circense cubana, l’única edició té una brevíssima vida a les llibreries illenques i que avui –de manera pòstuma i amb el beneplàcit de la seva esposa Miriam Vila–, reedita Circus Arts Foundation, afegint el text original respectat nous prefaci, apèndixs i índex onomàstic.
A Cuba, el circ va ser la primera manifestació escènica que va arribar a tots els racons de l’illa. En aquest llibre, el seu autor ens porta de la mà, a través de diversos moments històrics, partint de les remotes cerimònies conegudes com “areítos”: danses i rituals que incloïen acrobàcies en la seva forma embrionària. L’autor ens submergeix en infinitat de noms i espectacles sorprenents: mags, equilibristes, malabaristes, dansadors de corda … Al segle XIX, multitud d’artistes locals es deixen subjugar per les ofertes escèniques dels europeus, i van tractar d’imitar, com va succeir en totes les arts.
Resulta gratificant trobar en els escrits de Menéndez dels primers compendis sobre les famílies Montalvo, Chang, Anchía, Morales, Torres, Muñoz, el Circ Pubillones, el Santos i Artigas, el pas de la família italo-brasilera Razzore per aquelles terres i, per descomptat, les gires de l’extraordinari circ nord-americà Ringling Brothers a Cuba, tots ells veritables pilars del que el circ representa avui per l’illa.
Format 15 x 21 cm. / 218 pàgines de text + 48 d’il·lustracions
Comandes a info@circusartsfoundation.org