Una de les majors col·leccions de circ d’Europa
A la seu de Circus Arts Foundation es troben arxivats 39.000 negatius, 11.000 fotografies, 3.200 llibres, 6.400 programes de mà, 9.300 cartells i milers d’altres peces que repassen els més de dos-cents anys d’història del circ. L’arxiu s’incrementa setmana a setmana amb noves adquisicions que serveixen tant com a material per a l’investigador com per a suport de publicacions i exposicions. En el fons que custodia la fundació existeixen 19 grans famílies de tipus de documentació circense. A continuació passem a descriure cada una d’elles especificant les seves variants, la quantitat de peces, el tipus d’informació que se’n podem extreure, etc.
1. Cartells Sens dubte el cartell és el suport preferit en el món del col·leccionisme circense. Un arxiu important de cartells pot contenir-ne varies desenes de milers. La seva classificació es fa per països primer, per empreses després, i finalment, per anys/temporades. Aquest tipus de documentació es conserva en arxivadors de plànols horitzontals metàl·lics. A l’interior dels calaixos horitzontals, els cartells s’agrupen en carpetes de cartró de conservació. 2. Gravats antics 3. Segells 4. Programes de mà 5. Publicitat de mà 6. Postals 7. Autògrafs 8. Pintura i dibuix En la secció de dibuix es troben els figurins per vestuari circense com els signats per Vicaire, Rosello o Jacob. 9. Escultura
Els cartells de circ més antics són peces referents als espectacles d’Astley a Londres o de la companyia Wolton si tractem exclusivament del circ a Espanya del darrer terç del segle XVIII. Malgrat això existeixen documents anteriors a aquesta data d’actuacions que prefiguraven l’aparició d’aquest espectacle. Una àmplia col·lecció de cartells suposa una extensa font de coneixements directes: llista de noms d’artistes, peculiaritats artístiques, dissenys gràfics vinculats a cada empresa, signatures de cartellistes, etc.
Durant el segle XIX i el primer terç del XX, les revistes il·lustrades foren el mirall del món, l’univers formatiu i informatiu que va mostrar els fets amb els seus característics gravats . Avui, aquelles il·lustracions es comercialitzen entre els col·leccionistes de temes ben diversos sota l’apel·lació de “gravats antics”. La majoria dels de tema circense aparegueren en revistes il·lustrades de França, Anglaterra, Estats Units, Itàlia, Espanya i Rússia. A nivell espanyol han aparegut uns setanta gravats de temes circenses en premsa i existeix una quinzena d’auques referents al circ i els seus antecedents. La fundació conserva 150 d’aquests gravats.
La filatèlia circense engloba un total d’uns 800 segells procedents de més de cent països. Junt als segells genèrics, amb variades escenes circenses, figuren: els de reproduccions de quadres que il·lustres pintors dedicaren al circ (Pablo Picasso, Jules Chéret, Georges Rouault, Henri Toulouse Lautrec, Renoir…), els de vistes de circs estables (Nikulin de Moscou, Ulan Bator, Bucarest…), i d’artistes de circ de renom: domadors (Filatov, Durov, Úrsula Böttcher, Ernest Renz, Jana Mandana, Alexis Gruss, Frédy Knie, Jorg Probst, Shevchenko, John Burke), trapezistes (Sabú o Elena Panova) i, sobretot, pallassos (Charlie Rivel, Karandash, Fofó, Grimaldi, Coco, Grock, Cairoli, Popov, Kutlatchev, Nikulin, Albert Fratellini, Bello Nock, George Carl, Lou Jacobs, Annie Fratellini, Nicolaev…) Circus Arts Foundation ostenta la major col·lecció de filatèlia circense del món amb prop d’un miler de peces.
El programa dels espectacles és el testimoni directe que major informació ens pot proporcionar sobre un espectacle: números, artistes, productor, gira, material en ruta… Les majors col·leccions de programes poden acollir més de 25.000 peces. La classificació segueix tres paràmetres: geogràfic (ordenat per països), empreses i cronològic (ordenat per temporades). El programa de mà acostuma a ser un document en paper, amb una mitjana de 40 pàgines i un tamany foli o A4. Els primers programes de mà apareixen al voltant de 1830. En l’actualitat els circs que imprimeixen programa de mà pels seus espectadors acostumen a publicar-ne un a l’any, coincidint amb el canvi del seu espectacle.
Les campanyes publicitàries d’un espectacle circense generen tot tipus de material promocional més enllà del cartell: desplegables, pasquins, postals, invitacions, calendaris, material d’oficina: sobres, paper de carta, targetes de visita, carpetes… El volum de peces que pot arribar a acollir aquesta secció és incalculable: diàriament a pràcticament tot el món, les empreses circenses editen aquest tipus de material per a publicitar la seva estada en les diferents ciutats de la seva gira.
En l’àmbit de la postal de temàtica circense podem realitzar tres categories: les postals editades pels propis artistes per la seva promoció, les postals anunciadores d’una empresa circense en particular i, per últim, les postals d’edificis destinats a espectacles circenses i que formen part de sèries de vistes de cada ciutat. La postal fou un suport molt comú per a que els artistes poguessin publicitar-se als empresaris abans de popularitzar-se la fotografia i, posteriorment, el vídeo. La postal amb varies escenes permetia oferir una idea del número; se remetia a distancia per a la seva contractació. En l’era d’Internet i les tecnologies digitals, la postal ha perdut vigència com document en el món de la pista.
L’univers circense gaudeix també del seu particular estrellat: la col·lecció d’autògrafs circenses inclou les firmes de llegendes de la pista.
Al llarg de la història, molts han estat els artistes plàstics que han dedicat part de la seva producció a les arts circenses. Pel seu pobre valor documental sobre la història circense, son poques les col·leccions privades dedicades al circ que reuneixen aquest tipus de peces. Com a norma general representen artistes anònims, estan sense datar i no es reconeix de quins circs o artistes es tracta. Nombroses obres dedicades al circ són més al·legories que fidels retrats d’un artista o espectacle. Malgrat tot, determinades pintures i dibuixos poden aportar llum sobre determinats aspectes de la història, en especial episodis previs a la invenció de la fotografia.
La producció escultòrica a l’entorn del circ ha estat al llarg de la història més aviat probre. La fundació conserva alguns busts d’artistes cèlebres com els dels pallassos Ramper, Fofó o Rivel.
10. Fotografia
El fons fotogràfic compren milers d’imatges ja siguin en suport paper, en negatius o en arxius com discs compactes, discs de memòria o “pen drivers”. La foto circense és un document d’una gran riquesa documental, ja que ens ofereix la possibilitat d’estudiar el gènere al llarg de la història i la seva evolució. Les primeres fotos circenses són retrats d’artistes de forma estàtica, sovint fora de la pista. Més endavant reflexen el número in situ. Una altra fase de la fotografia circense són les composicions d’imatges, els mosaics que permeten veure diversos números del número. A partir dels cinquanta del segle XX, sorgeixen grans fotògrafs vinculats als grans circs estables europeus. La fundació conserva les cartelleres fotogràfiques del Circo Price o els arxius complets de negatius dels fotògrafs Villar i Vinyés, amb més de 30.000 referències, entre milers d’altres imatges positivades.
11. L’arxiu vídeo
Un arxiu videogràfic relatiu al tema circense engloba quatre tipus d’enregistraments: pel·lícules en les que el circ i els seus artistes són el tema principal, espectacles circenses, números d’artistes i documentals sobre el circ i el seu món. Els documents es presenten en suports molt diferents: cintes de 16mm, VHS, DVDs…
12. Arxiu sonor
La particular música de circ ha estat objecte de desenes d’enregistraments, ja fos en discs de vinil, en cassettes o en discs compactes. França i Estats Units lideren els països productors d’enregistraments musicals circenses. Una discoteca important del tema pot constar de dos-cents vinils, setanta cassettes i uns cinc-cents disc compactes. A banda de les gravacions comercialitzades, existeixen determinats col·leccionistes que, com si d’un treball etnològic fos, dediquen el seu temps a enregistrar en directe la música d’aquells circs que compten amb una orquestra en viu. El relat oral és la principal font per a la història circense: les gravacions d’entrevistes d’artistes i empresaris del passat també tenen un espai entre la documentació del circ.
13. Llibres
El 1962, el bibliògraf Toole-Stoot en la seva obra “Circus and alied Arts” (1962, 4 vols) ja censava 6.200 títols relacionats amb el circ en tot el món. En aquestes darreres dècades s’ha viscut un desenvolupament molt important del món editorial en relació amb les arts circenses. La bibliografia circense internacional pot classificar-se temàticament en nou grans matèries: equitació i orígens del circ, resta de disciplines circenes, diccionaris, obres generals, el circ en relació amb d’altres arts (pintura, cinema, fotografia, etc.), determinats aspectes del col·leccionisme (joguines, filatèlia, maquetisme, bibliofilia, etc.) i de la producció dels espectacles (música, vestuari, casrtellisme), història del circ per país i literatura. La biblioteca de la fundació compta amb més de 3.000 volums.
14. Publicacions periòdiques especialitzades
Les revistes circenses són un dels documents amb major informació sobre l’espectacle circense. Moltes d’aquestes publicacions sorgeixen com vehicle comunicatiu d’una associació, club d’aficionats o professionals del circ. Dins de les revistes, ja no vigents però amb una gran trajectòria, hem de citar les publicacions germanes “Echo” i “Der artist”, l’anglesa “Performers” o l’espanyola “Circo”. Actualment existeixen nombroses publicacions escrites sobre la història i l’actualitat circense. Entre les més destacades citem: a Alemanya, Circus Zeitung i Planet Circus; a França, “Le Cirque dans l’Univers” i “Bretagne Circus”; a Itàlia, “Circo”; a Holanda, “De Piste” i “Circus Photo Magazine”; a Anglaterra, “King Pole”; entre d’altres.
15. Premsa general
Independentment de les revistes especialitzades, l’espectacle circense s’anuncià des dels seus orígens en els mitjans de premsa escrita alhora que genera notícia. Un arxiu de premsa entorn al món del circ comprèn: dossiers de premsa d’un espectacle, resums de premsa d’un espectacle, articles aïllat, publicitat en premsa, números especials de revistes dedicades a aquest espectacle i articles “on line”.
16. Vestuari
Després de la seva entrada a la pista, l’artista disposa de pocs minuts per a captivar l’espectador. Per això, un vestit ben dissenyat és tant important com una il·luminació acurada, una música escaient, una actitud amable i, per suposat, una tècnica excel·lent. La importància d’un vestit en una col·lecció circense ve donada per varis aspectes: el seu dissenyador, el taller de costura, la riquesa ornamental i, especialment, el pes històric de l’artista que el va portar.
17. Objectes publicitaris (“gadgets”)
Commemoracions i esdeveniments especials, productes derivats amb la imatge de personatges populars, records d’espectacles. Banderins, insígnies, medalles commemoratives, adhesius, tasses, plats, mocadors, ventalls, samarretes, gorres, bufandes, paraigües, clauers, encenedors, rellotges, llibretes, bolígrafs, joguines, bosses, targetes telefòniques, calendaris…
18. Arxiu documental
Podem distingir tres grans famílies de documents que han de conservar-se com a testimonis directes de la història circense:
a) El circ com empresa genera pel desenvolupament de la seva activitat administrativa multitud de documents: comptabilitat, contractes, fulles de ruta, carnets, correspondència, plànols…
b) Manuscrits, quaderns de notes, apunts…propietat d’estudiosos del circ i de la seva història.
c) Documentació de la vida privada d’artistes: carnets, agendes, biografies…
d) Els diferents creadors artístics que entren en l’elaboració d’un espectacle circense també generen una rica documentació: partitures, guions, figurins…
19. Objectes circenses
A més dels accessoris per l’actuació dels artistes o els records, existeix una altra família d’objectes representatius del món circense: aquells que pertanyen a l’univers de la sala d’espectacles i a la itinerància (butaques, decorats, maquetes…)