Monografies dels nostres grans fotògrafs de circ
La memòria dels passats espectacles circenses deu molt a la sensibilitat i professionalitat d’alguns fotògrafs que, en diverses etapes de la nostra història, s’han lliurat amb passió al món de la pista. Espanya va tenir la fortuna de comptar amb objectius de qualitat que van fotografiar els seus circs: Postius, Villar, Santos Yubero, Alberto Oller, Josep Vinyes … són els mestres d’un treball avui imprescindible per a l’estudi i posterior divulgació de la història circense més propera. La col·lecció Fotocirco pretén posar en valor els arxius d’aquells fotògrafs, de la mateixa manera que ja van fer països com França, on ja es van publicar monografies dels seus principals fotògrafs de circ: Paul de Gordon, François Truefferd, Dannés…
Títols publicats:
Alberto Oller Garriga / Col·lecció Fotocirco, nº1
El primer volum mostra una selecció de les cent millors instantànies preses per l’objectiu del català Alberto Oller Garriga (Barcelona, 1923-2014), advocat, col·leccionista d’art i gran amant de les arts circenses. Amb només sis anys comença a col·leccionar papers secants. Una afició, la del col·leccionisme, que el marcarà per tota la vida. De ben nen i de la mà del seu pare, Oller descobreix alguns dels espectacles que oferia el Circ Olympia de la Ronda de Sant Pau.
A mitjans dels anys cincuenta, Oller comença a seguir el pas d’alguns dels circs que planten les lones a Barcelona i a les seves rodalies, en especial aquells dirigits per l’empresa dels germans Amorós i Osvaldo Silvestrini. Amb el circ, la seva altra gra passió sempre va ser el col·leccionisme d’obres d’art i autògrafs. La seva casa del carrer Casp acumulava quadres, escultures i curiositats de tot tipus convertint-se en un dels principals col·leccionistes d’art de Catalunya. Les fotos d’Oller es caracteritzen per un desig permanent per a mostrar a l’espectador les interiorats del circ fotografiant en moltes ocasions aspectos de la vida quotidiana de l’univers circense: moments de gran plasticitat allunyats del focus de la pista.
Format 22 x 22 cm / 120 pàgines / 100 il·lustracions
Josep Vinyes / Col·lecció Fotocirco, n.2
Va néixer a Berga (Barcelona) el 31 d’octubre de 1904. Al setembre de 1922, a poc per complir els seus divuit, Vinyes descobreix atònit l’espectacle circense que es presentava al Teatre Novedades de Barcelona i on actuaven artistes de fama mundial com el malabarista italià Enrico Rastelli o el trio de pallassos espanyols Pompoff, Thedy i Emig. Aquesta data canviaria el seu rumb, acabava de descobrir l’amor de la seva vida: el circ. El programa de paper d’aquest espectacle va ser la primera peça d’una magna col·lecció de documentació circense que Vinyes aniria enriquint al llarg de tota la seva vida i gràcies als seus viatges i corresponsals. Llibres, cartells, retalls de diari, fotografies, postals, etc. convivien al seu despatx al costat de la màquina d’escriure que feia servir per redactar documentats articles sobre alguns dels seus personatges fetitxes del passat circense. La seva incansable curiositat sobre el passat de la pista va fer d’ell un dels membres més actius de la desapareguda Union des historiens du Cirque. Després de la Guerra Civil, Vinyes s’interessa especialment per la fotografia i, objectiu en mà, comença a formar un metòdic arxiu fotogràfic dels circs que passejaven per terres catalanes. Vinyes envelleix amb la seva dona, Lluïsa Riera, i els seus papers en el seu habitatge de l’avinguda Diagonal de Barcelona, on mor el 17 de gener de 1995. L’endemà, data del seu enterrament, el seu pupil Genís Matabosch complia la majoria d’edat: el relleu semblava escrit. Ell va heretar l’arxiu del seu “mestre”, el mateix que avui permet donar llum a aquest llibre.
Format 22 x 22 cm / 120 pàgines / 100 il·lustracions
Villar / Col·lecció Fotocirco, n.3
A principis del segle XX, va néixer a Madrid Máximo Villar, qui, amb el transcórrer dels anys, es convertiria en un dels fotògrafs més rellevants de la Cort, amb estudi fotogràfic propi: primer al número 32 del carrer Sant Marc, més tard en el 26 de la mateixa via. El 1950 entra com a aprenent de l’estudi el jove Álvaro Castellano (Madrid, 1937), fill d’un revelador professional de les fotos que feien els retratistes que passejaven per la Gran Via i el Retiro. El 1951 l’empresari Juan M. Carcellé sol·licita a Villar que realitzi un reportatge complet de cada un dels espectacles que s’oferien al Circo Price, una tradició que seguiria fins a la demolició de l’edifici en 1970, malgrat fins i tot d’haver-se traspassat la direcció, el 1960, a la societat Feijóo-Castilla. El 1960 mor Máximo Villar i Álvaro es queda amb el negoci i amb l’arxiu de negatius, que s’encarregarà de classificar i ampliar. Quan el Price és derrocat, Álvaro segueix igualment la seva peregrinació pels circs, especialment els que acull el Palau dels Esports de Madrid i el Circo Price viatger. Fa trenta anys que Álvaro, a qui tots anomenen Villar per la identificació amb l’estudi del seu cap i mestre, es va mudar al vell Madrid, a prop de la plaça de la Palla. Amb els seus estris de fotògraf també es va emportar el arxiu que no amb poca paciència va començar a digitalitzar. Es tracta del major fons espanyol de fotografia circense: 32.000 negatius d’imatges d’espectacles entre 1951 i 1980, que tenen com a escenari principal l’antic Circ Price de la plaça del rei de Madrid. Al febrer de 2011, Genís Matabosch va adquirir el conjunt de l’arxiu.
Format 22 x 22 cm / 120 pàgines / 100 il·lustracions
Últims exemplars disponibles! Comandes a info@circusartsfoundation.org